31 oct. 2014

31 d'octubre, una història de...

Avui 31 d'octubre dia en que celebrem la Castanyada el bloc de la biblioteca també hi vol posar el seu granet de sorra així doncs la Nerea i la Meritxell de 5èA van proposar d'escriure una història de "por" i compartir-la amb tot/es nosaltres... Aqui la teniu!!

Moltes gràcies noies! ;)


VERÒNICA, UNA HISTÒRIA DE POR
 
Hi havia una vegada una nena que es deia Verònica, tenia els ulls blaus i grans i la boca vermellosa i petita, tenia els cabells de color castany, llargs i llisos que sempre portava recollits amb un monyo, portava arracades de botó, era alta i sempre vestia amb vestits de color pastel i manoletines brillants perfectament combinades amb els vestits. Li agradava estudiar estranger “Anglès” perquè volia aprendre idiomes, era simpàtica amb totes les persones però quan s‘enfadava s’enfadava molt i molt.

Un dia quan va anar al bosc va veure una casa encantada. Quan hi va arribar va obrir la porta: Nnnnyeeeeec….! va entrar tota decidida i va veure quadres de reis i reines que ja no existien. La casa era antiga però bonica, tenia una llar de foc i al costat una finestreta que a sota tenia una taula on hi havia la fotografia també d’uns reis i reines. La cuina era petitona però curiosa amb uns fogons antics, una tauleta per menjar i una vitrina amb les eines de la cuina: l’espàtula, els gots, els plats, les olles etc… La sala d’estar on hi havia la llar de foc amb la finestreta tenia dos balancins i una lampareta per poder llegir, a l’habitació principal hi havia un gran llit amb un llençol blanc que feia joc amb les cortines.

Ella era una nena sense por, però la seva mare tenia molta por o sigui que no s’assemblaven en res, al seu pare no el va conèixer. Tenia bastants amics. La Clara, el Miguel i la Rita eren els seus millors amics.

La casa encantada semblava molt monstruosa tenint en compte que aquell dia era la nit de Halloween! les parets estaven plenes de teranyines, per les aixetes queien gotes d’aigua molt a poc a poc i a l’ombra es veien vermelloses, les finestres i les portes s’obrien i es tancaven soles, els llits es feien sols. La Verònica s’estava acostant a poc a poc a l’habitació principal i al carrer ja era fosc… de sobte es van apagar els llums i va sentir un soroll com si s’estigués apropant algú…. La Verònica es va espantar i va veure unes ombres sospitoses, ella escoltava unes veus familiars…. Eren els seus amics! perquè la nit de Halloween ja havia arribat i entre tots li havien volgut gastar una gran broma, perquè resulta que uns dies abans la Verònica havia dit que no tenia por de res. La casa en realitat era de l’àvia de la seva amiga Clara.

Nerea i Meritxell de 5èA

Seguidores